El llibre que ningú no ha pogut llegir en sis segles

A la biblioteca Beinecke de la Universitat de Yale hi ha un manuscrit catalogat com a MS 408. Té unes 240 pàgines de pergamí, està escrit amb una cal·ligrafia fluida i segura, i va il·lustrat amb plantes, diagrames astronòmics i petites figures banyant-se en piscines verdes. Només hi ha un problema: ningú no sap què hi diu.

L'alfabet no coincideix amb cap de conegut. Les plantes no corresponen a cap espècie real. El carboni 14 data el pergamí a principis del segle XV, així que no és cap invent modern: algú el va escriure fa uns sis-cents anys, amb soltesa, com qui domina la seva llengua.

Ho han intentat els millors. William Friedman, el criptògraf que va trencar codis japonesos a la Segona Guerra Mundial, hi va dedicar dècades. Equips amb ordinadors, lingüistes, historiadors. Hi ha teories per a tots els gustos: una llengua perduda, un codi, un frau caríssim. Cap no ha guanyat.

Es diu manuscrit Voynich, pel llibreter que el va comprar el 1912. Tothom pot veure'l: està digitalitzat sencer. Continuem sent exactament igual d'analfabets davant seu que fa un segle.