Margen
M'hi vaig mudar al gener. La primera matinada ho vaig atribuir a algun veí insomne; la segona, a un forn industrial mal situat; la tercera vaig baixar en pijama amb el plànol de l'edifici imprès. Locals: una gestoria i un magatzem buit. Cap forn. L'olor, mentrestant, pujava per l'escala com qui té costum.
Li vaig preguntar al del segon, que fa quaranta anys que viu aquí. «Ah, això és el Forn d'en Vidal», va dir. «Va tancar el 89». Ho va dir així, sense misteri, com qui explica que l'ascensor triga.
—I doncs?
—L'edifici se'n recorda. —Va arronsar les espatlles—. Al principi es nota molt. Després ja no la sents: et fa olor de casa i prou. Quan passi, vol dir que ja ets d'aquí.
Aquest matí m'he despertat a les sis sense despertador. He sortit al replà i he respirat fondo, amb una mica de por de no notar res.
Encara fa olor. Encara no soc d'aquí. M'he sorprès desitjant que trigui.