MargenAlgú encén els fanals de cop, tots alhora, com qui reparteix la mateixa moneda a tots els pobres.
I el carrer accepta aquesta almoina de llum groga, i els gossos l'accepten, i els que tornen tard de la segona feina l'accepten sense mirar-la.
Jo n'he fet el cens: el fanal del 14 parpelleja, el del parc il·lumina un banc buit amb una dedicació que ja voldrien molts amors; el de la meva cantonada fa anys que sosté la mateixa nit.
Ningú no els dona les gràcies. Això també ho tenen en comú amb certes mares, amb certs homes callats, amb tot el que fa llum per costum i s'apaga sense que ningú n'apunti l'hora.