MargenA les set el mercat fa olor de mar acabat de morir i de pa que encara no sap que serà d'algú.
Les peixateres endrecen la plata com qui compta les monedes d'un regne que s'enfonsa cada nit i cada matí torna a surar.
Hi ha velles que compren poc i parlen molt, que és una altra manera d'omplir el cistell.
Jo vinc a mirar: el gel, les escates, les mans vermelles de fred fent la seva feina exacta, la balança que no entén de tristeses i pesa igual la fruita que les hores.
A les set el món encara és honest. Després obren les oficines i comencem tots a vendre coses que no es poden posar al taulell.