El fax es va inventar abans que el telèfon

L'ordre que tenim al cap —primer el telèfon, molt després el fax— està capgirat. El 1843, el rellotger escocès Alexander Bain va patentar un aparell capaç de transmetre imatges per cable telegràfic: l'avantpassat directe del fax. Alexander Graham Bell no patentaria el telèfon fins al 1876, trenta-tres anys més tard.

I no es va quedar en teoria. El 1865, el pantelègraf de l'italià Giovanni Caselli va entrar en servei comercial entre París i Lió: els clients enviaven signatures i dibuixos d'una ciutat a l'altra, onze anys abans que existís el telèfon. Napoleó III en va ser un gran entusiasta.

Per què ens sona tan modern, doncs? Perquè una tecnologia no triomfa quan s'inventa, sinó quan el món la necessita: el fax va esperar les oficines dels anys setanta i vuitanta, es va fer omnipresent… i en vint anys va quedar arraconat pel correu electrònic.

La moralitat cap en una línia: algunes idees no arriben tard ni d'hora; arriben quan hi ha algú esperant-les.