Una onada de cervesa de 4,5 metres va matar 8 persones el 1814

17 d'octubre de 1814, Londres: un dipòsit de 610.000 litres va rebentar a la cerveseria Meux i va sepultar vuit cases del barri de St Giles.

El dipòsit feia nou metres d'alçada i portava deu mesos fermentant porter — la cervesa negra de moda entre els obrers de la capital. Un dels cèrcols metàl·lics, del gruix d'un dit, va saltar del cinturó per corrosió cap a dos quarts de sis de la tarda. En segons, la pressió va fer esclatar les altres cubes contigües i una onada de tres metres i mig va baixar per New Street amb la força de quatre autobusos carregats.

El barri afectat, St Giles Rookery, era el més pobre de Londres: cases de fusta amb famílies senceres en una sola habitació, moltes atrafegades en vetlles perquè un nen de dos anys havia mort la nit anterior. L'onada va enderrocar dos edificis, va inundar els soterranis on dormien els nens i va ofegar Mary Banfield i la seva filla Hannah a la cuina, Anne Saville a la vetlla, i cinc persones més del carrer. La xifra final: vuit morts, totes dones i nens d'entre 3 i 63 anys.

Meux and Co. no va pagar cap indemnització. El jurat del coroner va dictaminar «mort accidental i per infortuni» —fórmula legal per eximir l'empresa— i el Parlament va aprovar una devolució de l'impost especial sobre 7.664 barrils perduts: la cerveseria va recuperar unes 7.250 lliures i va continuar produint porter fins al 1922.