Bautista va anar a tallar la llum a l'última veïna

—Bon dia, senyora. Bautista Miralles, manteniment de l'elèctrica. Vinc a donar de baixa el subministrament d'aquest carrer.

—Passi, fill. És l'única casa. Pren llet fresca o del brik?

—Del brik, gràcies. Miri, la Diputació va passar per aquí al març i va declarar el poble deshabitat. Verdiales té zero empadronats des del 82.

—Jo estic empadronada a San Roque. Vinc a dormir cada nit des del 78. Quaranta-vuit anys. No compta?

—Legalment, si no viu aquí, aquesta casa no pot tenir comptador actiu. És el que diu l'ordre.

—L'hi explico, fill. A San Roque tinc el metge. Aquí tinc el llit de la meva mare i el pou del meu pare. En una hi visc, en l'altra existeixo. La llum em fa falta per a l'existència.

Bautista va obrir la maleta. Va treure el precinte vermell, el va deixar sobre la taula, se'l va quedar mirant. El va tornar a guardar.

—Tinc tres dies per signar el tall. Li vinc el divendres. Empadroni's aquí abans.

—L'ajuntament tanca a les dues.

—Hi vaig amb vostè demà.

L'Elvira li va servir més llet. Al pot del brik hi deia: caduca al setembre.