Margen
1. Set assaigs van pesar la gent i va sortir al revés.
El gener del 2019, Katherine Sievert, investigadora de la Universitat Monash, va encapçalar al BMJ una metanàlisi, un estudi que combina resultats comparables. El seu equip va reunir tretze assaigs controlats fets amb adults de països de renda alta: set havien pesat els participants i deu havien registrat què menjaven.
Les persones assignades a esmorzar van consumir, de mitjana, unes 260 quilocalories més durant el conjunt del dia. També van pesar 0,44 quilos més que qui se saltava aquest àpat. La diferència va ser petita i els assaigs van ser curts, amb unes set setmanes de seguiment mitjà per al pes, i tots presentaven un risc de biaix alt o incert en almenys un apartat. El resultat prudent es queda aquí: afegir l'esmorzar no ha demostrat servir per perdre pes.
2. L'associació feia anys que anava disfressada de causa.
Molts estudis anteriors eren observacionals, és a dir, registraven els hàbits de la gent sense assignar-los a l'atzar. En aquests estudis, les persones que esmorzaven tendien a pesar menys o a presentar millors indicadors de salut. El problema apareixia quan es mirava la resta de la seva vida: també solien fumar menys, moure's més, dormir millor i cuidar més l'alimentació.
Aquestes diferències s'anomenen factors de confusió, característiques que poden explicar el resultat aparent. Comparar l'esmorzar de dues persones que dormen, fumen i es mouen de manera diferent atribueix al plat allò que pertany al patró complet. Els assaigs controlats intenten separar aquestes variables assignant als participants quina conducta han de seguir. Quan es va fer aquesta comparació, el suposat efecte aprimador va desaparèixer.
3. Un anunci de cereals del 1944 va posar la frase en circulació.
La idea que l'esmorzar és «l'àpat més important del dia» no va néixer com a conclusió d'aquells assaigs. El 1944 General Foods va llançar per a Grape-Nuts la campanya «Eat a good breakfast, do a better job», que vinculava un bon esmorzar amb rendir més a la feina, i va col·locar els anuncis als programes de ràdio del matí, just quan el públic podia convertir el consell en una compra.
La frase impresa és encara més antiga. Apareix el 1917 a la revista Good Health, que dirigia John Harvey Kellogg, metge del sanatori de Battle Creek, dins d'un article de Lenna Frances Cooper, dietista d'aquella mateixa casa: l'esmorzar hi era «en molts sentits l'àpat més important del dia». Va néixer dins de la casa que venia els cereals i va trigar vint-i-set anys a arribar a la ràdio.
La Biblioteca del Congrés conserva una col·lecció de guions radiofònics de General Foods datats entre 1932 i 1949, molts acompanyats d'anuncis dels seus productes. La campanya aprofitava una tradició anterior de Battle Creek, la ciutat de Michigan convertida en centre de reformes alimentàries, on Kellogg promovia una dieta senzilla i va desenvolupar cereals amb el seu germà Will Keith Kellogg.
4. A qui no se li aplica això.
La revisió del BMJ es refereix a adults sans que intenten controlar o reduir el seu pes. Algú que es lleva amb gana pot esmorzar i perdre pes si el conjunt de la seva alimentació manté un dèficit energètic. Una altra persona pot esperar fins més tard sense que el seu metabolisme entri en un suposat mode d'emergència.
En infants i adolescents la cosa canvia: esmorzar s'associa amb un millor rendiment escolar, encara que part de l'efecte pot dependre de l'estat nutricional, l'assistència a classe i la qualitat dels aliments. Una revisió de 45 estudis signada per Alexa Hoyland, Louise Dye i Clare Lawton el 2009 va trobar beneficis cognitius més visibles en menors amb manques nutricionals.
En persones amb diabetis tractada amb insulina, canviar un àpat altera la relació entre medicació, hidrats de carboni i glucosa, i durant l'embaràs tampoc no convé improvisar dejunis. En tots dos casos mana la pauta individual del professional sanitari.
5. Què fer demà al matí.
Esmorzar t'ajuda si evita que arribis a l'àpat següent amb una gana difícil de manejar, si facilita que prenguis aliments nutritius o si encaixa amb el teu horari. Saltar-t'ho et serveix si mai no tens gana en llevar-te i aquest àpat només afegeix energia al dia.
Demà al matí, mira si tens gana abans de mirar el rellotge: si en tens, menja alguna cosa que encaixi en el teu pla; si no, espera l'àpat següent.