Esperance va multar la NASA per escombraries i va cobrar

Quatre-cents dòlars australians van arribar a Esperance el 2009, trenta anys després que aquell municipi de l'oest d'Austràlia emetés la seva multa més ambiciosa. El xec no el signava la NASA. L'havia reunit Scott Barley, locutor de Highway Radio, una emissora de Barstow, Califòrnia, amb aportacions dels seus oients. Barley va volar fins a Austràlia i el va entregar en mà, en forma de taló gegant.

El deute l'havia trobat a internet: el Shire d'Esperance sostenia que els Estats Units li devien 400 dòlars per tirar escombraries, i les escombraries eren trossos d'una estació espacial de setanta-set tones repartits pel seu terme municipal. Va proposar saldar-lo durant el seu programa, va reunir els diners i els va enviar en nom de l'agència espacial. El municipi va acceptar el pagament, i una sanció que va néixer com una broma va passar a ser un deute cobrat a tercers.

Setze anys abans, el 1993, Geoff i Pauline Grewar van localitzar un dipòsit d'oxigen de l'estació sobrevolant la seva pròpia granja. Feia catorze anys que era a terra i va acabar al museu d'Esperance, que avui conserva una de les col·leccions de restes de Skylab més grans del món.

I uns dies després de la caiguda, un adolescent d'Esperance anomenat Stan Thornton va recollir els trossos socarrats que havien caigut a casa seva i els va portar al San Francisco Examiner, que havia ofert 10.000 dòlars estatunidencs al primer que li plantés un fragment a la redacció. Va volar a San Francisco amb l'ajuda d'una emissora de Perth i de Qantas; li van haver de fer passaport i visat a tota pressa. Va cobrar els 10.000.

La multa l'hi havia posat a la NASA un guarda rural del Shire d'Esperance, que va entregar als tècnics que la NASA va enviar a recollir les restes un paper de 400 dòlars per llençar residus al seu terme municipal. Era una broma, i l'agència la va tractar com a tal: no la va pagar mai.

Tot això va començar a la matinada local del 12 de juliol de 1979 —a Washington encara era l'11—, quan els veïns de l'oest d'Austràlia van sentir sis estampides sòniques cap a dos quarts d'una. Skylab, la primera estació espacial nord-americana, que havia allotjat tres tripulacions, havia perdut altura abans del previst i es desintegrava en una reentrada que la NASA ja no controlava.

Els responsables de vol havien orientat l'estació perquè les restes caiguessin sobre l'oceà, però es va trencar més avall del calculat. La petjada documentada de fragments va mesurar 2.450 milles, gairebé 4.000 quilòmetres, i una part va creuar Austràlia Occidental.

No hi va haver ferits.

La NASA va ser capaç de posar en òrbita una estació de 77 tones, habitar-la tres vegades i tornar a casa els seus nou tripulants. Per liquidar la seva única multa d'escombraries caiguda del cel va necessitar, sense adonar-se'n, una col·lecta en una ràdio de carretera de Califòrnia.