Ningú va estudiar els 10.000 passos: els va vendre un podòmetre

1965: Yamasa Tokei, una rellotgera d'Osaka, treu al mercat un podòmetre de butxaca i l'anomena manpo-kei, que en japonès vol dir mesurador de deu mil passos. Darrere d'aquesta xifra no hi havia cap assaig clínic. Era un nom comercial, llançat a l'escalf dels Jocs de Tòquio de l'any anterior, quan el país sencer s'havia posat a caminar.

La xifra que sí que té estudi al darrere és més baixa. El 2019 l'epidemiòloga I-Min Lee va mesurar amb acceleròmetre els passos reals de 16.741 dones de 72 anys de mitjana i després va seguir la seva mortalitat. El risc baixava de manera clara fins a uns 7.500 passos diaris; a partir d'aquí la corba s'aplanava. I el benefici començava molt abans: 4.400 passos ja marcaven diferència respecte a 2.700.

Què fer-ne demà. Obre el mòbil i mira la mitjana de passos de l'última setmana, no la d'avui. Suma-li mil a aquesta mitjana i deixa aquest número quiet durant un mes sencer. Compta els dies que el compleixes, no els passos que et falten.

Si la teva mitjana és de 3.000, posa't 4.000 i oblida't dels deu mil fins al mes que ve.