Londres va doblar l'amplada de les clavegueres i va guanyar 150 anys

Joseph Bazalgette, enginyer en cap de l'organisme que gestionava les obres públiques de Londres, va calcular el 1859 el diàmetre que necessitaven les clavegueres de la ciutat i després el va doblar. El seu argument cap en una línia: això només es fa un cop, i sempre apareix alguna cosa que no havies previst. Aquest marge de més és la raó que el sistema continués funcionant segle i mig després, amb una ciutat quatre vegades més gran.

Les obres van sortir de la Gran Pudor de l'estiu del 1858. Londres abocava els seus residus directament al Tàmesi, el riu que parteix la ciutat, i amb la calor de juny l'olor va entrar al Parlament, que és a la vora. Van penjar cortines amarades de clorur de calç, un desinfectant, i no va servir de res. La llei que pagava el nou clavegueram es va tramitar i aprovar en divuit dies: feia anys que estava encallada pel cost.

Bazalgette va traçar 132 quilòmetres de col·lectors que interceptaven les aigües abans del centre i les portaven riu avall, més uns 1.800 quilòmetres de clavegueres de carrer. De passada va aixecar els passeigs fluvials de Victoria, Albert i Chelsea per encabir-hi els tubs, i amb ells va guanyar terreny al riu. El sistema va entrar en servei el 1865 i es va rematar el 1875. L'últim gran brot de còlera de Londres va ser el 1866, en un barri de l'est que encara no estava connectat.

Aquests mateixos col·lectors segueixen avui en servei.