Margen
Les fotos dels ròvers de la NASA ho mostren sense trampa: a Mart, el cel diürn és d'un beix rosat i, just al voltant del sol ponent, hi apareix un halo blau fred, com un llum al fons d'una habitació polsegosa.
L'explicació és a l'aire de cada planeta. A la Terra, les molècules de l'atmosfera dispersen sobretot la llum blava: per això el cel és blau al migdia i per això, quan el sol és baix i la seva llum travessa molta més atmosfera, el blau es perd pel camí i ens arriben els vermells i els taronges.
A Mart gairebé no queda atmosfera, però hi sura moltíssima pols fina, d'una mida justa per fer el contrari: desvia la llum vermella en totes direccions —d'aquí aquell cel color te amb llet— i deixa passar la blava gairebé en línia recta cap a qui mira el sol. Resultat: allà es fa de dia i es fa fosc en blau.
Si algun dia algú construeix una casa a Mart, la seva hora màgica serà freda, serena i blava. Un recordatori que fins i tot les postes de sol són un costum local.