Margen
Des del segle XII, el Tresor anglès apuntava impostos i deutes en «tallies»: pals d'avellaner amb osques tallades segons la quantitat. Després el pal es partia pel llarg i cada part se'n quedava una meitat. Per cobrar, calia ajuntar-les: si les vetes i les osques encaixaven, el deute era autèntic. Impossible de falsificar i sense necessitat de saber llegir. Va funcionar sis-cents anys.
El 1826 el sistema es va retirar per fi, i el 1834 algú va decidir que dues carretades de pals vells ocupaven massa lloc. En comptes de regalar-los com a llenya, es va ordenar cremar-los a les estufes del soterrani de la Cambra dels Lords. Les estufes es van atapeir, els conductes es van sobreescalfar i, la tarda del 16 d'octubre de 1834, el Palau de Westminster sencer va cremar davant de mig Londres. Turner era entre la multitud, i va pintar l'incendi.
El Parlament que avui surt a totes les postals —el neogòtic, el del Big Ben— existeix perquè es va haver de construir de nou. Sis segles de comptabilitat, reduïts a cendra per la manera més burocràtica possible de buidar un armari.