Nou esmenes a la recepta del salmorejo de la Fuensanta

Salmorejo de la tia Fuensanta. Publicat per Ildefonso Lucientes, taxista, al full de l'escala del número 14, portal B, el dimarts 7, amb permís de la seva tia Fuensanta Robledo, modista jubilada del segon esquerra. Nou esmenes van arribar després.

Un quilo de tomàquets madurs, dos-cents grams de pa del dia abans, un gra d'all, oli d'oliva, sal i un raig de vinagre. Es tritura tot junt i se serveix fred, amb ou dur i pernil per sobre.

Esmena primera. Dimecres 8, sobre sense segell, per sota la porta: «Ildefonso, el pa no és del dia abans. És de dos dies. El del dia abans encara té molla tova i la molla tova es beu l'oli, i després et queixes. La teva tia Fuensanta.»

Esmena segona. Dijous 9: «Dos-cents grams tampoc. Dos-cents cinquanta, pesats a la balança, no a ull. A ull sempre en poses de menys perquè tens la mà del teu pare.»

Esmena tercera. Divendres 10: «Tomàquet de pera i madur de debò, dels que fan olor de mata. Si el penses fer al febrer, no el facis. Fes una altra cosa.»

Esmena quarta. Dissabte 11, dos fulls: «Mig gra d'all, i escaldat trenta segons. Un gra sencer repeteix set hores. Tu portes el taxi de l'estació i la gent puja al teu cotxe amb les finestretes apujades. Pensa en els altres.»

Esmena cinquena. Dilluns 13, en majúscules: «ON DIU UN RAIG DE VINAGRE, QUE NO HI DIGUI RES. En aquesta casa no hi ha entrat mai vinagre en un salmorejo. El vinagre és per als qui no tenen tomàquet.»

Esmena sisena. Dimarts 14: «L'oli no es tritura amb la resta. S'hi tira a raig fi al final, amb la màquina en marxa, o se't talla i et surt una cosa taronja i trista. I no m'ho discuteixis, que fa quaranta-un anys que cuso i cinquanta-cinc que faig salmorejo.»

Esmena setena. Dimecres 15, a les sis i quaranta del matí, hora a la qual el porter la va veure ficar-la per la ranura: «La sal, després de l'oli. Mai abans. Això no ho discuteixo. I ahir va pujar la del tercer amb una llibreta a preguntar-me pel teu full.»

Esmena vuitena. Dijous 16, tres paraules: «Picat, no daus.»

Esmena novena. Divendres 17, en una quartilla doblegada en quatre: «Ildefonso, una cosa més i et deixo en pau. La recepta que has publicat no és la meva. És la que vaig donar a la del tercer el 2004, i a aquella hi vaig posar el vinagre expressament. Digue'm qui te l'ha passada, tot i que m'ho imagino. Diumenge t'envio la bona i la copies sencera, sense tocar-hi ni una coma.»

Ildefonso Lucientes va imprimir el full del dimarts següent amb un altre títol i una línia a sota, en lletra petita: «Salmorejo de la tia Fuensanta, versió bona. El del dimarts 7 era de la senyora del tercer. Esmenes, al portal B, i si us plau d'una en una.»