Margen
La regla dels dos minuts té dues cares, i totes dues funcionen.
La primera és de David Allen, consultor de productivitat: si una cosa triga menys de dos minuts —contestar aquell missatge, penjar l'abric, apuntar la cita—, fes-la ara. Arxivar-la, recordar-la i reprendre-la costa més que despatxar-la. Cada tasca diminuta que ajornes es queda pagant lloguer dins del teu cap.
La segona és de James Clear, estudiós dels hàbits: quan vulguis construir un hàbit nou, retalla'l fins que càpiga en dos minuts. «Llegir cada nit» es converteix en «llegir una pàgina». «Sortir a córrer» en «posar-te les sabatilles». Sembla un truc ximple i és just el contrari: un hàbit no es pot millorar fins que existeix, i el que decideix que existeixi no és la intensitat, sinó presentar-s'hi. Ningú no medita una hora el primer dia; tothom pot seure seixanta segons.
Les dues cares desarmen la mateixa trampa: el pes imaginari de començar. La tasca de dos minuts gairebé mai no es queda en dos. Però això ja no és problema teu: tu només havies de creuar la porta.