Un temple de Ramsès va pujar 65 metres en 1.036 peces

El 1959 Egipte va començar la presa d'Assuan, i el llac Nasser, l'embassament que havia de créixer al darrere, condemnava els dos temples que el faraó Ramsès II va fer excavar a la roca d'Abu Simbel cap al 1264 abans de Crist. La UNESCO, l'agència cultural de l'ONU, va reunir mig centenar de països i, entre el 1964 i el 1968, un equip internacional va serrar els temples en 1.036 blocs de vint a trenta tones i els va pujar 65 metres. Els van tallar amb serres de mà: les mecàniques es menjaven un dit de pedra a cada passada.

Cada bloc va sortir numerat. A més de pujar-los, els van portar 200 metres terra endins i els van tornar a muntar damunt d'un turó artificial de formigó, buit per dins, aixecat per imitar el penya-segat que havien perdut. També es va tallar i recol·locar part del penya-segat mateix, uns altres mil blocs de gres sense ni una figura esculpida, perquè el fons del paisatge encaixés igual. Les juntes es van amagar a les esquerdes de l'escultura. I l'angle del conjunt es va calcular amb una obsessió molt concreta: dues vegades l'any el sol entra per la porta, recorre seixanta metres de passadís i il·lumina les estàtues assegudes de la sala del fons, i això havia de continuar passant.

L'obra va costar uns 40 milions de dòlars de l'època, la meitat posats per governs estrangers, i va acabar a temps: l'aigua va pujar al seu darrere tal com estava previst i l'emplaçament original va quedar a sota. Va sortir gairebé perfecte. Abans del trasllat, el sol arribava al fons el 21 de febrer i el 21 d'octubre. Des del 1968 hi arriba el 22.