La Casilda no signa el comunicat fins a saber on va l'aigua

—Quatre centímetres una altra vegada, Nieves. Onze dilluns seguits. —I què són quatre centímetres? —Dotze mil cinc-cents litres. Vint-i-cinc metres per dotze i mig per quatre centímetres. I el comunicat de nivell el signo jo. —Doncs signa'l i vés-te'n a casa. —Sóc la socorrista del primer torn, no la ximple del primer torn. Si signo que el vas és ple i no ho és, el dia que algú toqui fons a la zona fonda la culpa porta el meu nom. —Ningú toca fons per quatre centímetres. —Nieves, ets la tècnica de manteniment. Digues-me on va l'aigua o ho escric tal qual: falta aigua i no sé per què. —Els diumenges a la nit la trec amb la mànega del soterrani. —Per a què? —Per als quaranta-dos arbres que va plantar l'ajuntament el març passat. Portem vuitanta-un dies sense ploure i la partida de reg es va acabar al juny. O l'aigua o els arbres. —I per què no ho demanes per escrit? —Ho vaig demanar el 3 de juliol. Em van contestar que la piscina és un servei i els arbres, ornament. —Porta el comunicat. —Casilda, si escrius això m'obren expedient. —No penso escriure que falta aigua. Penso escriure que el vas perd dotze mil cinc-cents litres cada setmana i que cal un tècnic aquí dilluns a les vuit. Que vinguin, i que els quaranta-dos arbres es vegin des de la finestra.