Margen
Alex Osborn, publicitari de Nova York, va publicar el 1953 el llibre Applied Imagination i va deixar una promesa que encara es repeteix a qualsevol oficina: un grup que diu idees en veu alta sense criticar-se produeix moltes més que els seus membres per separat. Cinc anys després, tres psicòlegs de Yale ho van mesurar i els va sortir el contrari. Donald Taylor, Paul Berry i Clifford Block van ajuntar estudiants en grups de quatre i els van donar problemes oberts, entre ells un de famós: què passaria si a tothom li nasqués un polze de més a cada mà.
Després van muntar la comparació honesta. Van agafar altres estudiants, els van deixar pensar pel seu compte i van sumar les seves llistes descartant els repetits. Aquells grups de paper van guanyar: més idees en total, i més idees diferents, que els grups reals de la mateixa mida.
El 1987, Michael Diehl i Wolfgang Stroebe, a la Universitat de Tubinga, van trobar el motiu principal i el van batejar: bloqueig de producció. Mentre en parla un, els altres tres no poden parlar, i en aquella estona obliden el que anaven a dir o decideixen que ja no val la pena.
Prova-ho a la propera reunió: reparteix paper i cinc minuts a soles abans que parli ningú, recull les llistes i només llavors comenceu a discutir.