MargenEl poble estava partit en dos per una frontera que travessava la plaça just per la font. De petit saltava d'un país a l'altre per diversió: una cama aquí, l'altra allà, dues llengües a un metre de distància.
Vam créixer així, mirant-nos per damunt d'una ratlla pintada a terra. Els d'un costat no ens casàvem mai amb els de l'altre. Els d'un costat no menjàvem mai a les cases de l'altre. Ja ningú no recordava per què.
El dia que els governs van signar la pau i van manar esborrar la línia, van venir obrers amb dissolvent i la van treure en una tarda. Aquella nit ho vam celebrar tots junts, per primera vegada, a la plaça sense frontera.
L'endemà al matí, la meitat dels veïns havia desaparegut. Els del seu costat. Com si la ratlla no separés dos països, sinó dues menes de morts, i només la por de creuar-la els hagués mantingut en aquest costat del terra.