Margen
A Pierre de Coubertin, fundador dels Jocs moderns, no li bastava el múscul: també volia les muses. Per això, des d'Estocolm 1912 fins a Londres 1948, els Jocs van incloure el «Pentatló de les Muses»: competicions d'arquitectura, escultura, pintura, literatura i música, amb jurat, podi i les mateixes medalles que els atletes. Única condició: l'obra havia d'estar inspirada en l'esport.
El 1912, l'or de literatura va ser per a una «Oda a l'esport» signada per Georges Hohrod i Martin Eschbach, dos autors de qui ningú no havia sentit a parlar. Normal: no existien. Eren pseudònims del mateix Coubertin, que es va presentar al seu propi concurs i es va penjar la seva pròpia medalla.
Les arts van sortir del programa després de 1948 per un tecnicisme: el reglament exigia esportistes amateurs, i els artistes vivien de la seva obra, així que eren professionals. Les seves 151 medalles no compten al medaller oficial. Una llàstima, sobretot per al gravador britànic John Copley, plata el 1948 amb 73 anys: seria, encara avui, el medallista olímpic més vell de la història.