
Abans de la impremta, un llibre era un objecte de luxe extrem: copiar-lo a mà podia costar mesos o anys, i el pergamí sortia de pells de desenes d'animals. Perdre un exemplar era perdre una fortuna.
La solució de moltes biblioteques europees va ser literal: encadenar els llibres. Cada volum duia una cadena fixada a la coberta i a una barra de la prestatgeria, prou llarga per llegir-lo al faristol, prou curta perquè no sortís de la sala.
La més ben conservada és a la catedral de Hereford, a Anglaterra: centenars de volums continuen avui subjectes amb les cadenes originals, col·locats amb el llom cap endins perquè la cadena no s'emboliqués en treure'ls.
Les cadenes només es van retirar quan la impremta va abaratir tant els llibres que ja no compensava robar-los. La confiança va arribar amb el preu.