El plagi que va emprenyar Cervantes

Cervantes feia anys que prometia la segona part del Quixot quan, el 1614, se li va avançar un impostor. Algú que signava com a Alonso Fernández de Avellaneda —mai no s'ha sabut qui era en realitat— va publicar la seva pròpia continuació, amb insults a l'autor inclosos al pròleg.

Cervantes va respondre des de dins de la novel·la. A la seva segona part autèntica, del 1615, don Quixot s'assabenta que circula un llibre fals sobre ell i, per desmentir-lo, canvia de plans: en comptes d'anar a Saragossa, com feia l'impostor, posa rumb a Barcelona.

Encara hi ha més: Cervantes fica a la seva novel·la un personatge del llibre fals, Álvaro Tarfe, i li fa signar davant de notari que el don Quixot verdader és el seu.

Quatre segles després, el Quixot fals només es recorda per una cosa: la resposta que va provocar.