El bitllet de 100.000 dòlars que no pots tenir

El desembre de 1934, la impremta del Tresor dels Estats Units va començar a estampar el bitllet més gran de la seva història: cent mil dòlars, amb el retrat de Woodrow Wilson i el segell daurat dels certificats d'or.

Cap ciutadà no el va arribar a tocar. No es va dissenyar per a botigues ni per a bancs de barri: servia únicament per moure diners entre la Reserva Federal i el Tresor, en una època en què les transferències electròniques no existien i els grans pagaments oficials viatjaven en paper. Se'n van imprimir uns 42.000 exemplars en poques setmanes.

Quan l'electrònica va jubilar el paper, es van retirar i se'n van destruir gairebé tots. Els pocs que sobreviuen continuen sent propietat del Govern: la llei prohibeix que un particular en tingui cap, per molt que ofereixi. Només es poden veure en vitrines, com les del museu Smithsonian.

El bitllet més gran que va circular de debò va ser el de 10.000 dòlars, retirat el 1969; des de llavors, el sostre al carrer és el de cent. El de cent mil encara existeix, tècnicament vàlid i tancat per sempre: diners reals que mai no es podran gastar.