Margen
Els dilluns el pati es desperta ple de biografies: la camisa bona del tercer, els llençols de matrimoni del cinquè, un pitet nou on abans no hi vivia ningú.
La roba diu el que callem a l'ascensor: qui dorm sol, qui ha tornat a córrer, qui ja no es posa la camisa bona.
A la tarda les cordes es buiden i l'edifici sencer recull les seves banderes: la mateixa treva, cada dia, sense signar la pau.