El punt de llibre

A la llibreria de vell, la novel·la duia un punt de llibre de tela a la pàgina dotze. La Clara el va deixar on era i va començar per la primera.

L'endemà al matí, el punt esperava a la vint. Ella anava per la nou. Va pensar que li devia haver caigut i que l'havia recol·locat malament. Aquella nit el va deixar ben premut entre els fulls. En despertar-se era a la trenta-una.

Va llegir tota la setmana per atrapar-lo. Cada nit tancava el llibre una mica més a prop; cada matí la tela havia avançat unes pàgines, sense pressa, com qui passeja.

El va atrapar dissabte, a l'últim capítol, i va esperar amb el dit a l'última línia. No va passar res. Diumenge, el punt de llibre va tornar a aparèixer a la pàgina dotze.

Llavors va entendre, sense poder-ho explicar, que no marcava la seva lectura: marcava la d'una altra persona. Algú, en algun lloc, estava rellegint.

Va deixar el llibre obert a la tauleta i va apagar el llum. Ara llegeixen així: ella de dia, l'altra de nit. Van gairebé al mateix pas.