
El mètode d'estudi que fa més bona sensació és repetir en bloc: vint exercicis del mateix tipus, una tarda sencera amb el mateix tema. Flueix, surt sol, sembla dominat. I aquí hi ha la trampa: aquesta fluïdesa és la del gest repetit, no la del coneixement.
El psicòleg Doug Rohrer ho va provar amb estudiants de matemàtiques: uns practicaven per blocs i els altres amb els mateixos exercicis barrejats, de manera que cada problema arribava sense avisar de quin tipus era. Durant la pràctica, els del desordre ho feien pitjor i se sentien pitjor. Setmanes després, a l'examen sorpresa, gairebé van doblar la puntuació dels ordenats.
L'explicació és simple: la vida no et diu quina fórmula toca. La meitat de l'examen és reconèixer el tipus de problema, i practicar en bloc elimina justament aquest entrenament, perquè la resposta a «què toca ara?» sempre és la mateixa.
L'aplicació: barreja. Combina temes en la mateixa sessió, alterna tipus d'exercici, intercala el vell amb el nou. Notaràs que avances més a poc a poc i amb més errors. Aquesta incomoditat no és senyal que vagi malament: és el so de l'aprenentatge que arrela.