MargenDes de la meva finestra veig la casa del davant, idèntica a la meva: la mateixa teulada, la mateixa reixa, la mateixa finestra al mateix lloc. Fa anys que no m'hi fixo, com no et fixes en la teva pròpia mà.
Una nit d'insomni em vaig abocar i vaig veure que a la sala d'estar, a aquella hora impossible, hi havia llum. I un home dret, quiet, mirant per la finestra cap aquí. Cap a mi. Amb la meva cara.
Vaig aixecar la mà, a poc a poc, per saludar o per espantar-lo, no ho sé. Ell no la va aixecar. Només llavors em vaig adonar que la seva sala d'estar era a la meva dreta, i la meva és a la meva esquerra. Que tot, a casa seva, estava del revés.
Com en un mirall. Vaig abaixar la mà. Ell continuava amb la seva quieta, esperant, del cantó que no tocava. I vaig comprendre, amb l'estómac fred, quin dels dos era el reflex.