Margen
El van pintar un dilluns, de nit: un pas de zebra nou, blanquíssim, en un carrer on no creua ningú. A l'Elena li va fer gràcia. Els ajuntaments fan aquestes coses.
El dimarts següent hauria jurat que era més a prop del seu portal. El va mesurar a passes, comptant rajoles, i es va riure de si mateixa. La setmana següent ja no va riure: la primera franja començava on abans acabava la tercera. Ningú més no semblava notar-ho. Els cotxes continuaven passant-hi per sobre, indiferents; la pintura seguia impecable, sense cap fregada, com acabada de fer.
L'Elena va deixar de mirar. Va aprendre el truc de sortir amb els ulls al mòbil i tombar de seguida cap a la parada.
Aquest matí, en obrir el portal, la primera franja blanca començava exactament a la seva estora. A l'altra banda del carrer, el semàfor que no ha existit mai en aquella vorera s'ha posat en verd, i el ninotet ha arrencat a caminar.