
Catalina de Erauso va néixer a Sant Sebastià cap al 1592 i la família la va ficar en un convent de petita. Als quinze anys es va escapar, es va tallar els cabells, es va cosir roba d'home amb la tela de l'hàbit i va desaparèixer.
Va reaparèixer a l'altra banda de l'Atlàntic com a soldat de l'Imperi. Va combatre a Xile, va ascendir a alferes i es va guanyar fama d'espadatxina perillosa. Ningú no va sospitar res durant gairebé dues dècades, fins que ella mateixa, acorralada després d'una baralla, va confessar la seva història a un bisbe.
Lluny d'acabar en una masmorra, es va convertir en una celebritat. Felip IV li va concedir una pensió militar pels seus serveis i el papa Urbà VIII la va rebre i li va donar permís exprés per continuar vestint d'home.
Va acabar els seus dies a Mèxic, menant mules amb el nom d'Antonio de Erauso. Tot això, en ple segle XVII.