MargenEn l'instant en què poses nom a una emoció, deixa de ser un oceà i passa a ser una paraula. Guanyes control. Perds matís.
Dir "estic trist" t'ordena, et calma, et dóna alguna cosa per agafar-te. Però aquesta paraula és una capsa petita per a alguna cosa que no tenia forma: potser era tristesa, sí, però també cansament, i enyor, i una punxada que no s'assemblava a res.
El llenguatge és un mapa, i els mapes menteixen per necessitat: simplifiquen perquè puguis orientar-te. El problema comença quan confonem el mapa amb el territori i creiem que només sentim allò que sabem anomenar.
Guarda un espai per a allò que encara no té paraula. Allà és on vius de veritat.