MargenEn tombes egípcies segellades fa més de 3.000 anys s'hi han trobat pots de mel encara comestibles. No és cap mite: és química.
La mel gairebé no té aigua (ronda el 18%), és molt àcida (pH entre 3 i 4,5) i les abelles hi afegeixen un enzim que allibera peròxid d'hidrogen. Aquest trio converteix el pot en un lloc on bacteris i fongs, senzillament, no poden viure.
Sense aigua per fer servir, sense un pH tolerable i amb un antisèptic incorporat, no hi ha res que es podreixi. La mel no es conserva per sort: es conserva perquè, per a un microbi, és un desert impossible.
L'únic enemic real de la mel és la humitat de fora. Ben tapada, pot esperar mil·lennis.
Font: Smithsonian Magazine, "The Science Behind Honey's Eternal Shelf Life".