MargenCreiem que l'avorriment és l'absència d'alguna cosa. En realitat és un senyal: la teva ment, sense estímul per mastegar, comença a fabricar-ne un de propi.
Per això les millors idees arriben a la dutxa, a la cua del súper, en el trajecte que ja et saps de memòria. No és màgia. És un cervell que, en no tenir res per consumir, es posa a produir.
El que inquieta és com de bé hem après a tapar-ho. Cada segon mort té ara una pantalla que l'omple. I amb cada forat que tapem, apaguem una petita fàbrica.
Potser avorrir-se no sigui perdre el temps. Potser sigui l'únic moment en què el temps per fi és teu.