Van cobrar deu mil euros el dia abans de la confessió

Abans: la Ruth treballa al dipòsit d'Alacant. Ningú recull el cotxe de la plaça 214. L'Aitana paga 80 € cada dia 3.

Falten trenta-set dies per al 14 d'octubre. A les nou i vint, l'Aitana Pomares deixa sobre la finestreta de la Ruth Anglada una carpeta d'anelles oberta pel mig.

—Aquest és el paper del qual li vaig parlar dijous —diu—. Deu mil euros ingressats al compte de la meva mare l'onze de febrer de dos mil vint-i-tres.

La Ruth mira el resguard. Ingrés en efectiu al compte corrent de l'Amparo Torres Gomis, mare de l'Aitana i de l'Óscar. Ordenant: Frigoríficos Cardús, S. L., domicili social al polígon del Cid, Novelda. Concepte en blanc. Segell de l'oficina a les nou hores i catorze minuts. L'Amparo no apareix enlloc a l'expedient 214/2023.

—I això què prova —diu la Ruth.

—És el que el meu germà va cobrar per confessar.

La Ruth obre a la pantalla la carpeta de sentències públiques. Escriu el nom complet del conductor, l'any i la paraula atropellament. La sentència surt en quatre segons: divuit pàgines en pdf, signada el 4 de setembre de 2023.

—El nou de febrer, a dos quarts d'onze de la nit, l'Encarna Sirera, seixanta-un anys, netejadora de l'hotel Sercotel, tornava a casa per la CV-84 —llegeix la Ruth—. Un Berlingo blanc amb equip de fred la va envestir per darrere i no es va aturar. El dotze de febrer, cap al migdia, el seu germà es va presentar a la caserna de Novelda acompanyat pel lletrat don Ismael Amorós Puig, col·legiat a Alacant, i va prestar declaració reconeixent-se autor dels fets.

L'Ismael Amorós fa vint-i-tres anys que exerceix. La Ruth ja ha vist el seu nom als papers d'altres cotxes embargats per accidents greus. La sentència deixa escrit, sense comentari, que l'advocat es va presentar amb el confés i que no hi va haver detenció prèvia.

—Saps quant cobra l'Amorós per defensar un homicidi imprudent? —diu l'Aitana—. Sis mil euros per judici. El meu germà guanya mil cent vuitanta al mes repartint peix. Jo ho sé, perquè el seu banc és el meu. Mai no ha tingut sis mil euros seguits.

La Ruth torna al pdf i busca l'hora exacta que l'Óscar va entrar a la caserna. Surt al segon paràgraf: dotze quaranta del dotze de febrer.

Després torna a mirar el resguard. Onze de febrer, nou hores catorze, ordenant Frigoríficos Cardús. Deu mil euros per a l'Amparo Torres.

—L'ingrés és de l'onze —diu—. La confessió és del dotze.

—A un quart de deu del matí de l'onze —diu l'Aitana, i li dona la volta al full per ensenyar-li l'hora impresa al marge—. La confessió, l'endemà al migdia.

La Chelo Marimón s'aboca des de l'altra banda del taulell.

—De què parleu?

—De Frigoríficos Cardús —diu l'Aitana, sense apartar la vista de la Ruth—. Els venen congelat a la meitat dels restaurants de la comarca. I el meu germà no repartia per a ells.

La Ruth obre un tercer registre, el del cadastre de vehicles. Escriu el CIF de Frigoríficos Cardús. Surten quatre furgons a nom de l'empresa, cap amb l'equip de fred del Berlingo, cap matriculat el 2022, que és quan l'Óscar va comprar la 214.

—Aleshores aquells deu mil no eren seus —diu.

—Eren el preu —diu l'Aitana—. Algú conduïa i algú va pagar la meva mare perquè el meu germà digués que era ell.

—I per què signaria el teu germà això?

—Perquè la meva mare estava en tractament. Perquè el lloguer pujava. Perquè li van dir que serien dos anys i va sortir amb tres i vuit. Perquè té vint-i-nou anys i no sap signar un contracte, però sí que sap signar una declaració.

L'Aitana tanca la carpeta amb les dues mans i l'aplana contra el vidre.

—Necessito que obrin la caixa grisa de la furgoneta. Allà dins surt el número de clau que va arrencar la 214 a les deu i vint-i-vuit del nou de febrer. Si és la dos, no era el meu germà.

La Chelo deixa el retolador sobre el talonari.

—A les dues hi ha reunió a la sala d'en Bruno. Parlaran del calendari de descontaminació. El nou d'octubre.

La Ruth escriu al marge de l'expedient, sota les tres notes anteriors, amb el mateix bolígraf blau que fa dinou anys que gasta la Chelo: consultar abans del 9 d'octubre; ingrés Cardús 11/02/2023 arxivat a la carpeta expedient.

Li allarga a l'Aitana un formulari groc.

—Omple això i deixa'm una còpia del resguard. Com a part interessada, entres a l'expedient. I aquest paper deixa d'estar només a la teva carpeta.

L'Aitana signa a la línia de baix amb lletra petita i clara. Abans de marxar fica el resguard sencer al sobre que la Ruth li dona.

Quan l'Aitana ja no hi és, la Ruth torna a mirar la pantalla. Onze i catorze de l'onze de febrer. Dotze quaranta del dotze. Vint-i-set hores.

—Va cobrar abans de confessar —diu per a si mateixa, i tanca l'expedient.