Quatre i deu: la caixa grisa comença a soltar 2023

Abans: dissabte, Benjamín Cardus li va ensenyar a la Ruth el resguard que li adjudicava la furgoneta per 90 euros el dia 9 i li va recordar, sense subratllar-ho, que el Bruno decideix el seu contracte.

A les quatre i deu de la matinada del 9 d'octubre, la Ruth Anglada va empènyer amb l'espatlla la porta lateral de la nau 12, subjectant amb les dues mans una bateria d'arrencada de camió de vint-i-quatre quilos que el Yeray Cardó havia tret aquella tarda del taller d'una cosina. Feien cinc dies de la visita del Cardus, però a la furgoneta ja no li quedava termini: la grua entrava en quatre hores i cinquanta minuts.

El Yeray Cardó, mecànic del taller Nou Alcoraya de l'avinguda d'Elx, trenta-un anys i dues filles, va tancar la porta des de dins amb cinta americana perquè no piqués. Portava una llanterna frontal vermella de les d'espeleologia, les que no maten la visió nocturna, i a la butxaca del granota, tres rotlles de paper tèrmic de 57 mil·límetres que la Chelo Alcaide, caixera del banc i responsable del mostrador des del 2007, havia deixat el divendres al calaix sense dir res.

—És aquella —va xiuxiuejar la Ruth, assenyalant amb la barbeta la furgoneta blanca de la plaça 214. Isoterm Renault Trafic, matrícula tapada per una lona, rodes planes, un any, tres mesos i vint-i-sis dies parada.

Van obrir el capó amb una clau universal. El Yeray va connectar les pinces de la bateria directament al terminal del cablatge de l'isoterm, saltant el motor. La caixa grisa del registrador estava caragolada darrere el seient del copilot, mig tapada per una manta de mudança; calien dotze volts per despertar-la i no calia engegar la furgoneta.

—Va.

Un espetec sec, el cliqueig d'un motor petit, i una pantalla LCD de dues línies es va encendre amb un ambre torrat. A la primera, sis dígits: 04:11:38. A la segona, un missatge simple: ULTIMA GRAVACIO 09/07/2023 09:40 KEY 01 SHUTDOWN.

—Aquell va ser el dia que la grua la va portar —va dir el Yeray, sense apartar els ulls del display—. Nou de juliol a les nou quaranta. La denúncia va entrar a la mateixa hora, minut amunt.

—Coincideix amb la fitxa d'entrada —va dir la Ruth—. I la clau u és la de l'Òscar.

El Yeray va prémer tres vegades el botó dret. La caixa va respondre amb un brunzit baix i la pantalla va dir: IMPRIMIR HISTORIC COMPLET? SI PREMER OK. Va posar el primer rotlle al capçal, va tancar la tapa i va prémer OK amb el polze.

La impressora tèrmica va arrencar amb el pitxup d'un fax del 1998 i va començar a soltar el paper mil·límetre a mil·límetre, una línia rere l'altra, en ordre cronològic invers. La Ruth es va ajupir i va subjectar la tira amb dos dits perquè no es doblegués. Al principi van sortir esdeveniments del 8 de juliol, del 7, del 6: obertures curtes de porta, dues apagades i encesos, la clau 01 a totes. Òscar Pomares buidant la caixa de peix del dia. Rutina.

—Avall —va dir el Yeray.

Van sortir entrades de juny, de maig, d'abril. Sempre KEY 01, sempre SHUTDOWN a les nou de la nit. Repartiments, obertures de porta del darrere de quatre segons, de tres, de cinc. La lentitud del paper va fer el silenci de la nau més gruixut; se sentia el degoteig d'una aixeta tancada i el motor llunyà d'una moto per l'avinguda.

—Fins quan arriba la memòria? —va preguntar la Ruth en veu baixa.

—Dos anys clavats. Si no li tallen el corrent, no perd res. Aquí, amb la bateria posada, treu tot el que té des del primer dia.

A les quatre trenta-vuit va sortir el 15 de febrer del 2023. A les quatre quaranta-una, el 12. A les quatre quaranta-cinc, el 10. La Ruth es va posar el rotlle a la falda i va continuar llegint enrere, cap al 9 de febrer del 2023, el dia de l'atropellament de l'Encarna Sirera. El Yeray va deixar de mirar la pantalla i va mirar la tira.

09/02/2023 21:14 KEY 01 START.

09/02/2023 21:28 PORTA DARRERE 3 s.

09/02/2023 21:52 KEY 01 SHUTDOWN.

—Aquí s'acaba la ruta de l'Òscar —va dir el Yeray—. Repartiment normal, entrega, apagat.

09/02/2023 22:31 ARRENCADA CLAU 02.

La Ruth es va quedar amb la tira subjecta entre el polze i l'índex, sense respirar. La clau dos no era l'Òscar. La clau dos havia arrencat la furgoneta a les vint-i-dues trenta-una del 9 de febrer del 2023, trenta-nou minuts després que l'Òscar apagués el motor a la cotxera, i aquella mateixa clau havia apagat el registrador a les dues catorze de la matinada del 10, onze minuts després del quilòmetre on l'Encarna Sirera va creuar el carrer Poeta Vila.

El Yeray va anar a dir alguna cosa i no va poder. La pantalla va deixar anar un altre pitxup: RESTANT MEMORIA 41 CENTIMETRES.

A les quatre i cinquanta-cinc de la matinada, quan la Ruth calculava quants centímetres li quedaven a la caixa i quant tardaria a imprimir un any sencer, els vuit fluorescents del sostre de la nau 12 es van encendre alhora amb el brunzit pla de l'arrencador industrial. Des del fons, al costat de la porta de la finestra, la veu de la Chelo Alcaide va dir, tranquil·la i sense pregunta:

—Ruth Anglada, deixa el paper al mostrador.