El ventilador escalfa l'habitació mentre et refresca a tu

El ventilador del dormitori pot passar-se la tarda sencera movent aire sense abaixar una dècima la temperatura de l'habitació. No té circuit de fred, ni gas refrigerant, ni compressor: és un motor que fa girar unes aspes. Aquell motor afegeix calor a l'habitació, i el corrent que aixeca només et refresca quan t'arriba a la pell.

El vas comprar pensant en un aire condicionat petit i barat. Per això, abans de sortir, el deixes encès amb la porta tancada perquè el dormitori estigui fresc quan tornis a les vuit. En entrar trobes aire en moviment i la primera ràfega sembla la prova que ha funcionat. El termòmetre penjat de la paret diu una altra cosa: l'habitació està pràcticament igual que quan te'n vas anar, i a sobre ha rebut la calor que l'aparell ha produït durant vuit hores.

Tota l'energia que entra per l'endoll acaba a dins. Una part mou les aspes, una altra venç el fregament del motor i una altra se'n va en soroll, però el moviment i el so acaben dissipant-se també com a calor. Un ventilador de peu de 50 watts encès vuit hores deixa anar 400 watts-hora, els mateixos que una bombeta antiga de 50 watts encesa aquella mateixa estona. Quant puja el termòmetre depèn del que aïlli l'habitació i de per on s'escapi aquella calor; el que no passa mai és que baixi.

Notes alleujament perquè l'aparell treballa sobre la teva pell. Al voltant del cos portes una pel·lícula límit, una capa fina d'aire que la teva pròpia pell ha escalfat i humitejat. Amb l'aire quiet, aquella capa funciona com un abric i et costa més deixar anar calor. El ventilador l'aparta contínuament i la substitueix per aire menys calent i menys humit.

Amb això accelera l'evaporació de la suor, que és el refrigerant de debò. Per passar de líquid a vapor, l'aigua necessita energia i la pren de la teva pell: aquella energia que se'n va és la frescor que sents. No cal que el ventilador fabriqui aire fred; n'hi ha prou que retiri el vapor acumulat al costat del cos perquè més suor pugui evaporar-se.

Posa't al davant amb la pell una mica humida i la sensació canvia en segons; aparta't del raig d'aire i perds gairebé tot l'efecte. Mentre ets al davant, el teu cos deixa anar calor més de pressa; així que te'n vas, l'habitació és exactament la d'abans.

I tot i així, quan obres la porta a les vuit, l'habitació et sembla més fresca. Ho és per a tu durant mig minut: entres suant del carrer, et toca l'aire a la cara i als braços i l'evaporació es dispara just en aquell moment. La sensació s'apaga així que t'asseus fora del raig, i és la que ha sostingut durant anys el costum de deixar-lo encès per a ningú.

Un dia calorós corrent i una onada de calor no són la mateixa situació. En el dia corrent, el ventilador rendeix menys com més carregat d'humitat està l'aire, perquè a la suor li costa evaporar-se. En calor extrema s'inverteix: els assaigs que han mesurat les dues coses troben perjudici quan l'aire està molt calent i molt sec, perquè et bufa aire més calent que la teva pell i accelera una deshidratació que ja no compensa, i continuen trobant benefici quan la calor va amb humitat alta. Tot i així, en persones grans, que suen poc i regulen pitjor la temperatura, el marge és més estret.

Els dos organismes que donen la regla pràctica no donen el mateix número. Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties, l'agència de salut pública dels Estats Units, diuen que el ventilador s'usi només amb la casa per sota de 32 graus. L'Organització Mundial de la Salut posa el límit en 40. En el que coincideixen és en el que ve després: durant una onada de calor un ventilador no substitueix buscar un lloc fresc ni mullar-se la pell, i si apareix mareig, confusió o debilitat intensa, apujar-li la velocitat no resol res.

Aquesta nit, doncs: obre les finestres quan el carrer estigui més fresc que l'habitació i posa el ventilador empenyent aire cap a fora per una d'elles; tanca i abaixa les persianes abans que el sol toqui la façana; i quan t'asseguis o t'estiris, orienta'l cap a tu, a la velocitat mínima que es noti, amb la pell humida.