
La cúpula del Panteó de Roma es va acabar fa gairebé dinou segles i continua sent la cúpula de formigó sense armar més gran del món. El nostre formigó modern, amb tot el seu acer a dins, sol començar a esquerdar-se al cap de poques dècades. El seu, exposat a terratrèmols, pluja i turistes, encara s'aguanta.
Durant molt de temps el mèrit es va atribuir a la cendra volcànica que els romans barrejaven a la seva fórmula. Però el 2023, un equip del MIT va trobar una altra peça del truc: uns grumolls blancs de calç, presents a tot el formigó romà, que els experts havien despatxat com a defecte de barreja. Són just el contrari: una farmaciola incorporada.
Els romans barrejaven amb calç viva, en calent, i això deixava aquests grànuls repartits pel material. Quan s'obre una esquerda i s'hi cola l'aigua de la pluja, els grànuls reaccionen, es dissolen i recristal·litzen en carbonat càlcic: l'esquerda es tanca sola en qüestió de setmanes.
Als espigons marins, el mar rematava la feina: l'aigua salada feia créixer dins del mur minerals nous que l'anaven soldant. Cada tempesta els deixava una mica més forts.
Dinou segles després, els laboratoris intenten copiar el defecte.