Una cosa viatja amb mi al cotxe des de les 22:03

Dilluns, 6:14

Fitxatge de sortida, nau 11, polígon de Sant Boi. Em fico a l'Ibiza i el mòbil vibra abans que l'engegui. Un avís que no havia vist mai: hi ha un localitzador que no és meu que es mou amb mi. Obro el mapa. Una línia vermella surt del meu carrer, a Rubí, a les 22:03 d'ahir a la nit, baixa per l'autopista i es queda aquí, a l'aparcament de la nau. Exactament el meu viatge d'anada.

Les 22:03 és l'hora que surto de casa. Ho sé perquè fa tres setmanes que tinc aquest cotxe i sempre surto a la mateixa hora per agafar lloc a prop de la porta.

L'Ibiza el vaig comprar per Wallapop. 2.300 euros, del 2009, a un tal Raúl Pujol, professor d'autoescola a Sabadell. Me'l va ensenyar a la porta de l'autoescola, entre dues classes, i em va dir que era de sa mare. Li dono al botó de fer-lo sonar. Res. Hi torno. Un pip fluix, molt fluix, d'algun lloc del darrere.

6:22

El Yeray Campos surt de fitxar. El Yeray és carretoner, fa cinc anys que és a la nau i és el que em va ensenyar, la primera setmana, a no mirar el rellotge durant el torn, que encara es fa més llarg. Li ensenyo el mòbil.

—Això és un AirTag o alguna cosa per l'estil —diu—. A veure.

No mira sota els seients. No mira la guantera. Obre el maleter, aixeca la moqueta del fons i fica la mà al forat de la roda de recanvi. En treu una cosa blanca de la mida d'una moneda de dos euros, grossa, enganxada amb cinta americana grisa.

—Sempre el posen aquí —diu—. Ho vaig veure en un vídeo.

Em quedo mirant la cinta. És neta. Al maleter d'un cotxe del 2009 no hi ha res net.

6:31

Li escric al Raúl per Wallapop: «M'he trobat un localitzador al cotxe, és teu?». Contesta a les 6:33, que ja és contestar ràpid per a un professor d'autoescola a aquesta hora. «No. No n'he tingut mai, d'això. La meva mare ni sap què és.»

—Llença'l —diu el Yeray—. Al contenidor de cartró de l'entrada. Si és d'algú, que el vingui a buscar aquí i que l'enxampin les càmeres.

El llenço al contenidor de cartró de l'entrada. Me'n vaig a casa. Dormo sis hores, malament, amb el mòbil de cara amunt damunt la tauleta de nit.

Dilluns, 13:10

M'aixeco i ho busco a internet. Aquests aparells es compren a qualsevol lloc per uns 35 euros. El mòbil t'avisa quan un que no és teu va amb tu una estona, i et deixa fer-lo sonar. Això és tot el que cal per seguir algú: una moneda grossa, un tros de cinta i saber on aparca.

Aquesta nit faig festa. Això de dormir de dia et deixa estrany els dies de festa: a la una de la matinada estic tan despert com un dimarts a les quatre a la nau.

Dimarts, 1:00

Agafo el cotxe perquè sí. El mòbil es queda carregant a la tauleta, que el tinc al 4 %. Faig un volt sense rumb per la C-58, amb la ràdio. Paro al kebab de la rotonda de Viladecavalls, el que obre fins a les tres, i em menjo un dürüm dins el cotxe, amb els llums apagats. Torno a les 2:20. No ho dic a ningú. No hi ha ningú a qui dir-ho.

Dimarts, 17:40

Comissaria dels Mossos a Rubí, a deu minuts a peu de casa. M'atén una agent, la Sílvia Roca, que escriu amb dos dits i molt de pressa. Li explico el que va passar dilluns. Em pregunta si tinc l'aparell.

—El vaig llençar.

—D'acord —diu, sense mirar-me—. Sense l'aparell, poca cosa. Ho apunto igualment. Qui sap a quina hora surts de casa?

—A la nau, tothom. Entrem a dos quarts d'onze.

—I qui sap on vius?

M'ho rumio. La Merche, la cap de torn, que té la meva fitxa. El de Wallapop, que em va vendre el cotxe. I el Yeray, que em va portar a casa amb moto la setmana que l'Ibiza va ser al taller.

—Tres persones —dic.

Ho apunta.

Dimarts, 22:05

Surto de casa dos minuts tard perquè em dona per mirar sota el cotxe amb la llanterna del mòbil. Res. Obro el maleter i el veig com sempre: la moqueta, la bossa del gimnàs, el triangle. No aixeco la moqueta. No sé per què. Condueixo fins a Sant Boi mirant el mòbil a cada semàfor. Cap avís.

Al torn li ho explico a la Merche Ribas, la cap de torn, perquè m'ho pregunta: em veu estrany, m'ha caigut una caixa.

—Has fet bé d'anar als Mossos —diu—. I no tornis a comprar un cotxe a un que te l'ensenya a la porta de la feina.

—Ja.

—I apunta-ho tot amb l'hora. Tot. Que després ningú no se'n recorda de res.

Se'n va a mirar un palet. El Yeray, a dos passadissos, riu. No sé si del que ha dit la Merche o d'una altra cosa.

Dimecres, 6:12

Fitxatge de sortida. Em fico al cotxe. Vibra.

Hi ha un localitzador que no és meu que es mou amb mi.

Em quedo quiet amb les claus a la mà. Obro el mapa. Vist per primer cop a les 22:03 al meu carrer. Autopista. Aparcament de la nau. El mateix dibuix que dilluns, a la mateixa hora.

Obro el maleter. Aixeco la moqueta. Forat de la roda. Una altra cosa blanca, rodona, enganxada amb cinta americana grisa. Neta.

Ahir a les 22:03 era aquí sota i jo, amb la llanterna, mirant els baixos. I la nit de dilluns, la del kebab, el mòbil es va quedar a casa. El cotxe, no.

No l'arrenco. La deixo on és. Si l'arrenco, qui l'hi ha posat se n'assabenta.

6:19

El Yeray pica a la finestreta amb els artells. Abaixo el vidre.

—Què, ja no pita? —diu.

—No.

—Ho veus? Allò era cosa del de Sabadell. —Es repenja al sostre amb els dos braços—. Escolta, i tu què fas els dies que fas festa? Que sempre dius que dorms.

—Dormo.

—Ja. —Somriu—. El de la rotonda de Viladecavalls fa el millor dürüm del Vallès, eh. Però a la una de la matinada ja no li queda salsa blanca.

Se'n va cap a la moto xiulant.

Dimecres, 13:30

No he dormit. Baixo a buscar pa a les 13:30 i l'Ibiza és on el vaig deixar, sota el plàtan, amb una fulla enganxada al parabrisa. La Carme, la del forn de la cantonada, que obre a les sis, em pregunta si m'han ratllat el cotxe.

—Per què?

—Perquè dilluns a la tarda n'hi havia un que el mirava. Un amb moto, amb el casc posat, d'aquests que porten armilla groga de feina. Es va ajupir pel darrere una estona. Em vaig pensar que era del taller.

—A quina hora?

—Cap a les cinc. Jo estava traient la segona fornada.

Li pago la barra. 1,10. Pujo a casa i m'assec al llit amb la barra a la mà, sense menjar-me-la, mirant la porta.

Dijous, 6:20

Això és el que he fet avui. Si em passa alguna cosa, que quedi escrit.

A les 3:40, al descans, he obert la taquilla del Yeray amb el tornavís pla de la caixa d'eines. Les taquilles de la nau s'obren amb un tornavís pla; jo ho vaig aprendre la segona setmana. A dins hi havia la seva jaqueta, una bossa d'esport i un rotllo de cinta americana grisa, a mitges, amb la vora encara enganxosa.

No he agafat res. He fet una foto i he tancat.

A les 5:58, el Yeray m'ha enviat un whatsapp sense que jo li hagués escrit res:

«Aquest no el llencis al contenidor, que el del cartró no passa fins dilluns.»

Fa vint minuts que soc al cotxe sense engegar-lo. L'avís continua aquí. Li he enviat la foto de la taquilla a la Sílvia Roca, la dels Mossos, amb l'hora.

6:24

Contesta: «No engeguis. No obris a ningú. Ja hi anem.»

Pel retrovisor, la moto del Yeray continua aparcada al costat de la porta de la nau, amb el casc penjat del manillar.