El primer caixer automàtic llegia vals radioactius

El 27 de juny de 1967, en una sucursal del banc Barclays a Enfield, al nord de Londres, es va estrenar una màquina insòlita: hi ficaves un val de paper, hi teclejaves un codi i et tornava diners en efectiu. El primer client va ser Reg Varney, un actor famós de la televisió britànica, perquè fins i tot un caixer necessita catifa vermella.

Al seu inventor, John Shepherd-Barron, la idea li va arribar a la banyera, rumiant un enuig: havia arribat un minut tard al banc i s'havia quedat sense efectiu per al cap de setmana. Si una màquina podia escopir xocolatines, va raonar, una altra podia escopir bitllets.

Les targetes amb banda magnètica encara no existien, així que els vals anaven impregnats amb un pessic de carboni-14, un isòtop radioactiu inofensiu que la màquina sabia detectar. El límit per operació: deu lliures, «prou per a un cap de setmana esplèndid», segons el seu inventor.

Queda un detall que fas servir cada setmana. Shepherd-Barron volia codis de sis xifres, però la seva dona, Caroline, va protestar: ella només en recordava quatre. El PIN de quatre dígits que tecleges avui és, en realitat, la memòria d'una senyora de 1967.