Margen
El llatí tenia la seva paraula: «sinistra». Però en la superstició romana el costat esquerre era el dels mals presagis, i «sinistre» es va anar carregant de connotacions tan negres que va deixar de servir per a una cosa tan neutra com una mà.
La solució? Manllevar una paraula neta a un veí que ni tan sols parlava una llengua romànica. Del basc «ezkerra» van sortir el castellà «izquierda», el portuguès «esquerda» i, sí, el català «esquerra». Tres filles del llatí votant en bloc per un préstec basc.
«Sinistra» no va desaparèixer: sobreviu a «sinistre», que avui vol dir malvat, funest... o un accident al comunicat de l'assegurança. La paraula vella va quedar condemnada a carregar amb tot el mal.
De vegades una llengua no evoluciona: simplement es treu un mal de sobre.