Les crispetes mitjanes són una trampa

Una revista oferia tres subscripcions: només digital per 59 dòlars, només paper per 125, i paper més digital... també per 125. Qui triaria només paper? Ningú, i aquest era el pla. Amb aquella opció absurda al davant, la majoria d'un grup d'estudiants va triar la combinada. En treure-la, la majoria va passar-se a la barata.

És l'efecte esquer, documentat al laboratori des de 1982: una opció clarament pitjor que una altra no atrau compradors, però canvia com es comparen les altres. Fa que una d'elles sembli, de sobte, una ganga.

Les crispetes funcionen igual: la mitjana costa gairebé com la gran no perquè esperin vendre-te-la, sinó perquè la gran sembli un xollo i deixis anar els diners somrient.

Regla pràctica: quan una opció no tingui cap sentit, pregunta't cap a on t'estan empenyent.