Els qui es queden desperts

A les quatre de la matinada la ciutat es divideix en dues: els qui dormen i els qui fan guàrdia sobre alguna cosa que no saben anomenar.

Des de la meva finestra els veig. La llum blava d'un televisor sense volum al tercer. El cigarret que s'encén i s'apaga al balcó del davant, un far petit per a ningú. La fornera que ja pasta, amb les mans blanques fins al colze, avançant-se al dia com qui perdona un deute.

No ens coneixem. No ens coneixerem mai. Però sostenim entre tots, sense dir-nos-ho, la vora de la nit perquè no caigui damunt dels qui sí que van aconseguir dormir.

Quan per fi clareja, apaguem els llums gairebé al mateix temps. És el més semblant a un comiat que tenim.