Margen
El 1955, l'historiador britànic Cyril Northcote Parkinson va formular mig en broma una llei que avui porta el seu nom: la feina s'expandeix fins a omplir tot el temps disponible per acabar-la.
Si et donen una setmana per a una tasca de dues hores, la tasca trobarà la manera d'ocupar la setmana: la poliràs, dubtaràs, la retocaràs. No perquè ho necessiti, sinó perquè el temps hi era.
La jugada intel·ligent és capgirar-la: posa't terminis artificialment curts. Decideix que l'informe surt avui a les cinc, que la maleta es fa en vint minuts. El termini curt obliga a decidir què importa — i gairebé tota la resta resulta que no importava.
No és màgia: és treure a la feina l'espai on engreixa.