Margen
En un experiment clàssic de la Universitat de Cornell, uns estudiants van haver d'entrar en una sala plena de gent duent una samarreta vergonyosa. Després els van preguntar quants s'hi haurien fixat. Van calcular que la meitat. La xifra real va ser menys de la meitat d'això: la majoria dels presents no recordava res.
És l'efecte focus: com que cadascú és el protagonista de la seva pròpia pel·lícula, donem per fet que també sortim molt a la dels altres. Però els altres estan ocupats amb el seu propi guió.
L'aplicació pràctica és alliberadora. Aquella pregunta que no fas per si sona ximple, aquell ball que no balles, aquella classe a la qual no vas «perquè tots són millors»: el públic que et jutja és, gairebé sempre, imaginari.
Una regla senzilla: quan el fre sigui «què pensaran», recorda que gairebé ningú no està pensant en tu. Estan massa ocupats protagonitzant la seva pròpia pel·lícula — i preguntant-se què penses tu d'ells.