
El 1969, el francès Georges Perec va publicar La disparition, una novel·la d'unes 300 pàgines escrita sense la lletra e, la més freqüent del francès. No era el primer: el 1939, el nord-americà Ernest Vincent Wright havia fet el mateix en anglès amb Gadsby, unes 50.000 paraules sense e.
El més sorprenent de Perec és que el resultat funciona com a novel·la: una intriga sobre una desaparició on allò desaparegut és, en secret, la mateixa lletra. Expliquen les cròniques literàries que algun crític la va ressenyar sense percebre la restricció.
El desafiament va continuar a les traduccions: la versió anglesa, A Void, tampoc no fa servir la e, i l'espanyola, El secuestro, va sacrificar la a, que és la lletra més comuna del castellà.
I la cirereta final: anys després Perec va escriure una altra novel·la, Les revenentes, fent servir una sola vocal. Quina? La e, és clar.