MargenTanques la porta i la casa deixa anar l'aire que estava aguantant. Comença el seu torn.
La nevera aprofita per queixar-se. El parquet fa cruixir els seus ossos vells. L'aixeta deixa anar la gota que duia una hora contenint per educació.
La llum travessa el passadís a poc a poc, de la cuina al dormitori, tocant les teves coses una a una com una infermera passant llista: el llibre obert, la tassa, el jersei amb la teva forma encara posada.
Ningú no sap què fan les cases soles. Jo crec que assagen la nostra absència. Que practiquen, baixet, per al dia que no tornem, i per això quan entres de sobte tot està tan quiet, tan dissimulant, tan feliç.