MargenUn balcó amb geranis diu: aquí resisteix algú. Un amb bicicleta: aquí no es rendeixen. Un de buit, amb la persiana a mitges, pregunta.
Els balcons són el subtítol dels edificis: tradueixen cap al carrer el que passa a dins.
Tovalloles de nens: soroll bo. Un para-sol al gener: nostàlgia o esperança, segons la llum. Testos morts: truqueu alguna vegada, pregunteu què tal.
De petita pensava que les cases es miraven entre elles pels balcons, que de nit s'explicaven el que havien vist.
Ara sé que és veritat, només que les cases ho expliquen tan a poc a poc que cal viure anys en un carrer per sentir la conversa.