Margen
Busca un cel sense lluna i sense fanals, a la tardor, prop de la constel·lació de Cassiopea. Aquella taca allargada i tènue, com un alè sobre un vidre, és la galàxia d'Andròmeda: un bilió de sols a dos milions i mig d'anys llum.
La llum que et toca l'ull en va sortir fa uns 2,5 milions d'anys. A la Terra encara no caminava cap humà modern; ni tan sols existia el nostre gènere. Aquella llum va creuar el buit durant tota la història de la humanitat —el foc, l'escriptura, totes les guerres i totes les cançons— i va acabar el viatge exactament a la teva retina.
No cal cap aparell: l'ull nu és suficient. És la màquina del temps més barata que existeix.
I encara un detall: Andròmeda ve cap a nosaltres a uns 110 quilòmetres per segon. D'aquí a uns 4.500 milions d'anys, la nostra galàxia i la seva es fondran en una de sola. El que avui és una taqueta al teu ull, algun dia serà el cel sencer.