MargenVisc en un carrer amb nom de senyor que ja ningú no recorda. Ni placa amb dates, ni gesta: un cognom i prou.
Vaig preguntar a l'estanc, a la merceria, a l'home del quiosc que ho sap tot: ningú no sap qui va ser.
I tanmateix el seu nom apareix a les nostres cartes, als paquets, als contractes, a la primera adreça que aprenen de memòria els nens del barri.
Hi ha una segona mort, diuen, quan es pronuncia el teu nom per última vegada. A aquest home li van concedir el contrari: que l'anomenin cada dia repartidors, taxistes, enamorats que donen el seu carrer com qui dona una cita, i que tot i així no el recordi ningú.
No sé si és un homenatge o la forma més educada de l'oblit.