A l'hivern el cos es replega com un país que retira ambaixades i tanca fronteres menors.
Queden obertes les mans, la cara, un tros de coll si hi ha descuit. Tota la resta passa a la clandestinitat de la llana.
Per això a l'hivern un frec val doble i una mà a la galta és gairebé una declaració d'Estat; per això els amors de desembre avancen a poc a poc i tanmateix arriben tan endins: cal travessar capes, duanes, bufandes amb història.
La pell espera la seva primavera com esperen els ametllers: sabent que farà una mica de mal, tanta llum de cop, tant tornar a estar a l'abast del món.