
Durant més d'un segle, el Miserere d'Allegri només es podia escoltar a la Capella Sixtina durant la Setmana Santa. El Vaticà el considerava tan sagrat que prohibia copiar-ne la partitura; es deia que fer-ho es castigava amb l'excomunió.
L'abril de 1770, un Mozart de catorze anys va assistir a una d'aquelles interpretacions amb el seu pare. En tornar a l'allotjament, va escriure de memòria l'obra sencera: uns dotze minuts de música per a nou veus i dos cors. El divendres hi va tornar, amb la partitura amagada al barret, per corregir petits detalls.
Ho sabem perquè el seu pare, Leopold, ho va explicar per carta a la seva dona, entre orgullós i neguitós per si allò portava problemes. No en va portar: mesos després, el papa Climent XIV va condecorar el noi. I el secret més ben guardat de Roma va deixar de ser-ho per culpa d'una memòria prodigiosa.